Un dels trets més característics en el tractament del terror en la narrativa d'Edgar Allan Poe és la barreja d'elements pròpiament terrorífics amb altres que només ho són indirectament. En els relats que integren aquest volum, entre els quals es troben alguns dels més memorables de l'autor, hi ha tot un ventall de maneres d'apropar-se a la literatura de terror: espais tancats, amors fúnebres, tombes, cadàvers, i la típica opressió psicològica que prové d'allò que és extraordinari: allò que va més enllà dels sentits i de la lògica.
