Te deix, amor, la mar com a penyora és untítol ja mític de la narrativa catalana més recent. Les històries que componen aquest volum les protagonitzen uns personatges al marge de la “normalitat” quotidiana, aquells que no han pogut o no han volgut ser assimilats per les convencions que regeixen el món i que han buscat altres formes de convivència. Com diu Guillem Frontera al pròleg, <aquestes narracions de Carme Riera restitueixen al concepte de normalitat totes les actituds possibles. És a dir, eixamplen el con cepte de normalitat, l'engrandeixen i hi donen cabuda a totes les conductes". És potser per la llibertat que s'hi respira, doncs, juntament amb una elaboració estilística que només els grans escrip tors saben construir, que aquests contes s'han convertit en un punt de referència per a milers de lectors i han mantingut la vigència i la frescor molts anys després de la primera edició.
