«Després de passar deu anys al camp, torno a ser a la ciutat on vaig néixer, assegut a taula per sopar, envoltat de vells amics. Tots rondem els cinquanta i els més joves de la concurrència ja han passat la quarantena o la freguen. Ens sorprèn que no ens hàgim envellit des de l’última trobada. És cert que el gris comença a fer-se visible a les barbes i a les temples, però també n’hi ha alguns que s’han rejovenit des de l’última vegada, i reconeixen que quan van fer els quaranta es va produir un canvi notable en les seves vides».
