"Déu és la natura i Crist és la realització de la llei natural". Aquesta és la base des de la qual Wilhelm Reich parteix per elaborar en aquesta obra una interpretació sorprenent de la mitologia cristiana, segons la qual la mort de Crist és el símbol de l'assassinat d'una força natural i ha comportat com a consequència una situació d'injustícia que s'aguditza i es projecta de generació en generació. L'estructura emocional i el caràcter humans, en distorsionar la comprensió dels fets que la raó pot valorar en el seu just terme, s'han convertit en una trampa, la qual han decorat els artistes per fer més agradable la vida dins d'ella, mentre els científics poden inventar artefactes artificials per assegurar una llarga vida als qui l'ocupen. Considerat per molts com un dels treballs més peculiars i atrevits de Reich, "El assassí de Crist" relaciona la simbologia cristiana a través del comentari dels textos de l'Evangeli - amb l'anàlisi psicosociològic, i aconsegueix desentranyar un sentit no religiós, no confessional, per a la història de la mort de Crist.
