El Decamerón, conegut també com a Decameron o Decamerone en italià, i subtitulat Príncep Galeot, és una col·lecció de cent contes, alguns dels quals són novel·les curtes, escrita per Giovanni Boccaccio entre 1351 i 1353. Els temes principals que aborda són l'amor, la intel·ligència humana i la fortuna. Els contes d'amor al Decameró abasten una àmplia gamma d'emocions, des de l'eròtic fins al tràgic. Cada història destil·la enginy, humor i lliçons vitals.
Per enllaçar aquestes cent històries, el llibre està estructurat com una narrativa emmarcada. Comença amb una descripció de la pesta bubònica, l'epidèmia de pesta negra que va assolar Florència el 1348. Com a resultat de l'epidèmia, un grup de deu joves (set dones i tres homes) que fugen de la pesta s'amaguen en una vila als afores de Florència. És probable que Boccaccio concebés el Decameró després de l'epidèmia del 1348 i el completàs el 1353.
A més del seu innegable valor literari i la seva extensa influència, que es reflecteix, per exemple, en Els contes de Canterbury de Chaucer, el Decameró proporciona un vívid retrat de la vida en aquella època. Escrit en el dialecte vernacle florentí, se'l considera una obra mestra de la prosa primerenca en italià.
