"L'italià i els set pecats capitals" és una novel·la de l'escriptor espanyol Guillermo Díaz-Plaja que narra la història d'un home italià anomenat Fabrizio, qui es troba a Espanya durant la Segona República. Fabrizio és un home jove i apassionat que lluita per trobar el seu lloc en el món i per satisfer els seus desitjos i passions. Al llarg de la novel·la, Fabrizio és temptat pels set pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, mandra, ira, enveja i sobirania. Mentre lluita contra aquests pecats, Fabrizio ha de fer front també als problemes polítics i socials de l'Espanya de l'època i als seus propis conflictes interns.
"L'italià i els set pecats capitals" és una novel·la que combina elements de comèdia i tragèdia i que és considerada una obra mestra de la literatura espanyola del segle XX. A través de la història de Fabrizio, Díaz-Plaja examina temes com la recerca de l'individu per trobar el seu lloc en el món i per satisfer els seus desitjos i passions, així com la influència de la societat i la cultura en la vida de l'individu.
