El Jarama inicia una nova època de la narrativa espanyola incorporant a una història d'aparença realista una tècnica absolutament realista. Onze amics madrilenys decideixen passar un diumenge calorós d'agost a les vores del Jarama. A partir d'aquí l'acció es desenvolupa simultàniament a la taverna de Mauricio -on els habituals parroquians beuen, discuteixen i juguen a les cartes- i en una roureda a les vores del riu on s'instal·len els excursionistes. Durant setze hores es succeeixen els banys, les escomeses provocades pel sol, les paelles, els primers escarceos eròtics i el remordiment davant el temps que fuig fent imminent l'amenaça del dilluns. En acabar el dia, un esdeveniment inesperat omple la jornada d'una profunda poesia i dóna a la novel·la una estranya grandesa.
