En un matí com qualsevol altre, Josef K., un jove empleat d'un banc, es desperta a la pensió on resideix amb la estranya visita d'homes que li comuniquen que està detingut -encara que, de moment, romandrà en llibertat-. Li informen que s'ha iniciat un procés en contra seu i l'asseguren que coneixerà els càrrecs en el seu moment. Així comença una de les més memorables i enigmàtiques malsons mai escrites. Per al protagonista, Josef K., el laberíntic procés en què de sobte es veu immers suposa una presa de consciència de si mateix, un despertar que l'obliga a reflexionar sobre la seva pròpia existència, la pèrdua de la innocència i l'aparició de la mort. La lectura d'El procés produeix una mena de "horror vacui," ja que ens submergeix en una existència absurda, a la vora de la navalla entre la vida i la no-res.
Max Brod, amic, editor i testamentari literari de Kafka després de la seva mort, va conèixer l'existència de l'obra el 1914, ja que Kafka, segons la seva costum, li va llegir alguns passatges. Des del primer moment va quedar fascinat per la força de la història, i, com en altres ocasions, va insistir que es publiqués, en contra de la reticència habitual de l'autor. Després de la mort prematura de Kafka per tuberculosi el 1924, i malgrat que l'autor havia manifestat en una nota el seu desig que tots els seus escrits fossin destruïts sense ser llegits, Max Brod va decidir publicar El procés anys després.
