Els matagi són caçadors tradicionals que viuen en petits pobles i assentaments de les terres altes del nord de Honshu, la principal illa del Japó. Des dels seus inicis, a mitjan segle XVI, han sobreviscut venent carn, pells i altres productes derivats de la cacera. La seva presa principal és l'ós negre japonès, una subespècie classificada com a vulnerable segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). No obstant això, aquestes comunitats mai han entès la cacera com una activitat recreativa o esportiva. Per als matagi, la Natura és una presència conscient, personificada en la Deessa de la Muntanya (Yama-no-Kami); una deïtat que enveja altres dones i, per tant, els ha prohibit l'accés al seu territori durant més de cinc segles. No obstant això, la necessitat de preservar el llegat cultural dels matagi ha prevalgut sobre les seves conviccions religioses. A causa de la manca d'interès dels joves per aquest estil de vida, han sorgit recentment els primers casos de matagi dones –acceptades i entrenades com a caçadores-. Dones que -com ara passa arreu del món i a tots els nivells de la societat- reclamen una posició d'igualtat en tots els àmbits.
Per Javier Cordo & Alex Rodal.
