Salambó (Salammbô en francès) és una novel·la històrica escrita per Gustave Flaubert i publicada per primera vegada el 1862. La trama de l'obra es desenvolupa al segle III a.C. en el territori de Cartago, durant la Guerra dels Mercenaris, que va ocórrer poc després de la derrota cartaginesa davant dels romans en la primera guerra púnica.
A l'igual que la novel·la anterior del mateix autor, Madame Bovary, aquesta obra va ser àmpliament aclamada i va consolidar la reputació de Flaubert com a novel·lista. L'autor es va esforçar per reviure la cultura cartaginesa, incloent tots els detalls que va poder recopilar dels llibres d'història i proporcionant descripcions minucioses i vívides de la vida quotidiana a Cartago, les seves costums i vestimenta. Aquestes descripcions també van exercir certa influència en la moda francesa contemporània.
Pràcticament tots els personatges principals de la novel·la són figures històriques, com Amílcar Barca i el seu jove fill Aníbal, així com els generals Hannó i Giscón del costat cartaginès, i els líders dels mercenaris, com Matho, Espendi, Autarit i el númida Narr'Havas. L'única excepció és la protagonista principal, Salambó, que es considera fictícia. Flaubert la va crear per desenvolupar una trama amorosa que impulsés la narració.
Encara que la història d'amor és una invenció, els esdeveniments militars, incloent-hi revoltes, batalles, assetjaments i detalls sobre armes i màquines de guerra, es basen en fets reals. A més, pel que fa a la geografia i la reconstrucció de l'aparença urbana de Cartago, Flaubert es va esforçar a no inventar més del necessari i es va basar en dades històriques i troballes arqueològiques.
