El 1980 s'obria un bar a Reus. Durant més de tres dècades va marcar el pols de la ciutat; hi van fer niu ocells de nit, d'una infinitat de converses i trobades s'hi van crear amistats, complicitats, amors, interessos culturals, sociològics, econòmics, sempre de manera espontània perquè els seus promotors només tenien la intenció de servir copes, escoltar música i passar-ho bé. El Dadà no va ser mai un , com el seu predecessor de Zuric el 1917, però, trenta anys després, la Taverna continua sent fèrtil en la memòria dels clients. D'aquí la intenció de posar negre sobre blanc un rastre, una petjada que no fos de mamut antediluvià, fossilitzada; més aviat un recull, calaix de sastre equidistant del memorialisme, el reporterisme, l'assaig, la poesia, la narració..
