La nada quotidiana és una novel·la de Zoe Valdés que es desenvolupa a L'Havana, Cuba, durant els anys 90. La protagonista, Ana, és una jove intel·lectual que es sent atrapada en una vida rutinària i sense sentit. A mesura que la història avança, Ana comença a qüestionar la seva relació amb el seu marit, el seu treball i la seva pròpia identitat.
Al llarg de la novel·la, Ana experimenta una sèrie de canvis i descobriments importants. S'adona que el seu matrimoni és infeliç i que el seu marit l'ha estat enganyant, la qual cosa la porta a prendre la decisió de deixar-lo. També es relaciona amb un grup d'artistes i escriptors que li donen una nova perspectiva sobre la vida i li permeten explorar la seva creativitat.
La nada quotidiana és una reflexió sobre la vida, l'amor i la llibertat personal. A través de la història d'Ana, Valdés aborda temes com l'opressió, la repressió i la resistència en una societat totalitària. La novel·la és una crítica a la dictadura cubana i una celebració de la llibertat individual i l'expressió artística.
